dimecres, 9 de juliol del 2014

Intel•ligència emocional i feina

Torno a l’activitat bloguera després d’una temporada en silenci amb aquest tema que fa temps que em ronda pel cap per plantejar una petita reflexió.
  
Petita introducció. Els adults som terriblement hàbils en captar els comportaments inadequats dels menuts. Sembla mentida com veiem clarament quan un nen es comporta com a tal i es passa de la ratlla. És a dir, quan tensa la corda fins a tal punt que ens treu de polleguera i el titllem d’infantil, nen petit (més que la seva pròpia edat objectiva per provocar-lo o fer-li canviar de conducta), etc. Observem que el seu comportament no s’ha adequat als valors i a l’estat emocional que aquell moment i context requereix.

Doncs bé, aquesta habilitat per als nostres coetanis, la perdem automàticament.

Si entenem la intel·ligència emocional com l'habilitat que tenim per gestionar l'emoció, transmetre-la de forma adequada i percebre la dels altres, quan no és així, i a més és tan evident, no actuem entre adults. És un tema tabú.

http://belensambucety.com/inteligencia-emocional-en-los-negocios-de-multinivel


Ara sí vaig ara al gra. A les empreses es permeten comportaments igual d’infantils, o fins i tot més, que els que no permetem als nens. I el que és més greu, no es volen veure, ni afrontar, ni gestionar, ni fer absolutament res de res. Per què penseu que passa?

Perquè no es sanciona, crida a l’ordre, es dialoga, o simplement es fa alguna cosa?

La por al conflicte és inherent a la nostra societat mediterrània. I si no mediterrània, la de casa nostre, segur. Som testimonis cada dia. Es parla, es critica, es maleeix, es fan judicis de valor sense coneixement de causa, però sempre sense la persona o persones al davant. D’amagat. Furtivament.

Els comportaments poc adequats dins les organitzacions, tenen conseqüències negatives que poden esdevenir terribles si no s’aturen o es modulen a temps. I, a voltes, aquestes les pateixen persones innocents. Que no tenen cap culpa.


Quina solució, o solucions, donaríeu a aquest fet? Quines polítiques, procediments, codis ètics interns, etc. proposaríeu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gracias por tu comentario / Gràcies pel teu comentari